El panot Gaudí és un paviment de forma hexagonal dissenyat per Antoni Gaudí cap al 1904 i que ha esdevingut la seva obra no arquitectònica amb més fortuna, la més editada i probablement la més popular. L'arquitecte la va projectar el 1904 per a pavimentar els terres de la Casa Batlló. Finalment, aquest paviment no es va col·locar per retards de producció i es va fer servir per a pavimentar els terres de les plantes de servei de la Casa Milà (La Pedrera). Va ser el mateix Gaudí qui va definir amb cera el disseny de la peça, el que va demostrar la seva destresa en l’àmbit escultòric.

El panot Gaudí trenca amb la tradició de la rajola quadrada que té un motiu ornamental, aquesta és de forma hexagonal. En l’actualitat la rajola està exposada en el MoMA, el primer producte considerat disseny industrial i per la consegüent revolució que originà als models de la seva època, dissenyats en aquest cas amb una gran varietat de peces per compondre paviments similars. Gaudí soluciona així amb el disseny un procediment complex i de gran producció amb una sola peça.